Tipus de plàstics: composició, usos i perills
Estem envoltats de plàstics. Encara que el més important és anar reduint els seus usos, també és fonamental conèixer-los, saber com usar-los i quins poden arribar a ser perillosos per a la nostra salut. Et descrivim els diferents tipus i com identificar-los.
Existeixen set categories oficials que classifiquen els plàstics segons el material amb el qual estan fabricats. Aquesta codificació consta d’un número de l’1 al 7 al qual se li han assignat les sigles de cada plàstic.
Els plàstics no segurs per a ús alimentari solen contenir BPA o ftalat, elements que poden contaminar el nostre menjar, i que es consideren disruptors hormonals o endocrins. És a dir, interfereixen en el correcte funcionament del sistema hormonal.
Tractem àmpliament aquest tema en el nostre post de fa unes setmanes sobre els tuppers i el seu correcte ús, per exemple, per escalfar aliments en el microones.
PETE: Polietilè tereftalat
És un tipus de plàstic molt utilitzat en alimentació, especialment en ampolles d’aigua i altres refrescos, i s’identifica amb el codi 1 PETE. S’obté d’una reacció de policondensació entre l’àcid tereftàlic i l’etilenglicol. No conté BPA, per la qual cosa és segur utilitzar-lo en envasos per a alimentació.
No obstant, no es recomana reutilitzar ampolles de PETE, ja que estan pensades per a un sol ús i poden acumular bacteris i desprendre micro plàstics si són contínuament reutilitzades.
PEAD: Polietilè d’alta densitat
Classificat amb el codi 2 PEAD (HDPE en anglès), el polietilè d’alta densitat és un termoplàstic format per unitats repetitives d’etilè, majoritàriament utilitzat per a l’elaboració d’envasos plàstics d’un sol ús, com envasos de detergent, de sabons o bricks de llet.
Té una gran resistència i, encara que en un principi és segur per a emmagatzemar aliments, no es recomana escalfar-lo en el microones, ja que només resisteix intacte fins els 60ºC. A partir d’aquesta temperatura, podria desprendre micro plàstics.
PVC: Policlorur de vinil
Aquest plàstic, que reconeixerem sota el codi 3 PVC, s’obté de la combinació d’etilè i clor. És molt empleat en la indústria de la construcció ja que es tracta del plàstic més versàtil, flexible i resistent. Tot i els seus avantatges, el PVC no és apte per a alimentació, ja que pot alliberar BPA. El pots trobar en algunes ampolles de xampú o envasos de detergents.
PEBD: Polietilè de baixa densitat
Es conforma per repetides unitats d’etilè, igual que el PEAD, però a menor densitat. És un dels plàstics que resulten segurs per a usos en alimentació, però resulta més difícil i costós de reciclar, per la qual cosa es prefereixen altres plàstics. Identificat amb el codi 4 PEBD (LDPE en anglès), el podràs trobar en joguines, bosses de plàstic, pel·lícules per a usos agrícoles, utensilis d’un sol ús, aïllament de cables, etc.
PP: Polipropilè
Es tracta d’una fibra sintètica obtinguda de la polimerització del propilè, un hidrocarbur semblant a l’etilè. S’identifica amb el codi 5 PP.
És molt resistent a tot tipus de substàncies i atacs físics. És segur per a ús alimentari, ja que no té components tòxics (BPA) i resulta inodor. El trobarem en utensilis d’un sol ús com gots, plats o coberts de plàstics.
PS: Poliestirè
Es reconeix pel codi 6 PS i s’obté a partir de la polimerització de l’estirè. És un plàstic resistent i molt lleuger que es fa servir per a embalatges i, en la indústria alimentària, per a safates de carns o alguns envasos de take away. No obstant, no és idoni utilitzar-lo amb aliments ja que quan es desgasta pot emetre substàncies que resulten altament contaminants.
O: Altres
Sota el codi 7 O es troben els altres compostos de plàstic que no entren dins de les altres classificacions. Poden ser des de combinacions de diferents tipus de plàstic fins als nous plàstics biodegradables fabricats a partir de l’àcid polilàctic present en algunes plantes.
El podem trobar en fundes de mòbil, ulleres de sol… Pel que fa a alimentació, com que no determina quins tipus de material s’utilitza, és millor que evitem aquesta categoria llevat que coneguem el material i sapiguem que és segur, ja que molts contenen BPA i altres tòxics.
Ja coneixes millor tots els tipus de plàstics. Amb tota aquesta informació, podràs triar millor quins plàstics utilitzar en el teu dia a dia i, sobre tot, per a què. Revisa les ampolles i carmanyoles que tinguis per casa i les que estiguin assenyalades amb els triangles 3, 6 o 7, millor llença-les al contenidor groc.
Me ha semblat interesant i entretingut, a partir d’ara tindré més cura amb els plástics.
Gràcies Bruno, entre tots podem posar el nostre granet de sorra.