El vi és molt més que una beguda, és una cultura. Al seu voltant gira tot un món: gastronomia, arquitectura, paisatges… Conèixer les diferents denominacions d’origen i visitar les seves terres és una experiència que implica tots els sentits. Et proposem una ruta plena d’aromes i sensacions, ens acompanyes?

Per endinsar-nos en el món del vi hem de saber que l’enoturisme implica molt més que els tastos. És un turisme enfocat a conèixer les zones de producció vinícola des de les bodegues, l’elaboració i la història que hi ha darrere de cada ampolla. És una experiència total que cada cop suma més seguidors.

CATALUNYA

Iniciem la nostra primera ruta a Catalunya on trobem més de 12 Denominacions d’Origen, onze de vi i una de cava. Totes elles úniques, marcades pels seus paisatges i climes. Una cultura històrica arrelada i present des de la zona litoral fins arribar als Pirineus.

Ens endinsem en terrenys muntanyosos de pissarra i vinyes. La comarca del Priorat recull dues D.O. reconegudes internacionalment: Montsant i Priorat . La tradició vinícola forjada des del segle XII fa d’aquest lloc un espai excepcional. Et recomanem fer una parada en les històriques bodegues Scala Dei, des d’on segurament van sortir les primeres ampolles de vi del Priorat. També pots visitar la bellesa del parc Natural del Montsant i descobrir la vegetació que emmarca aquesta comarca. A la capital, Falset, podràs degustar la gastronomia de la zona acompanyada per una copa de vi.

Deixant enrere aquest terreny muntanyós, ens aproximem al mar, en la zona del Penedès, a només 30 minuts de Barcelona. Un lloc singular emmarcat per un paisatge rural. La majoria dels seus vins destaquen per la qualitat aromàtica: blancs afruitats i frescos, i negres corpulents i intensos. És una visita obligatòria Sant Sadurní d’Anoia, capital del cava. Allà podràs visitar els famosos cellers de Codorniu o Freixenet, entre d’altres.

Agafem un altre cop el cotxe i ens posem en ruta cap el nord. De camí ens trobem amb un terreny abrupte i rocós des del qual s’observen precioses cales: la Costa Brava. Arribem a l’últim punt del nostre recorregut per Catalunya, l’ Empordà. Un territori que acull una tradició vinícola que ens fa viatjar fins a l’època dels romans, amb enclavaments de gran importància com Empúries. Podràs tastar els seus vins de la D.O. Empordà, la varietat carinyena o garnatxa, alhora que observes els paisatges que van inspirar Dalí, o passejar per Pals o Monells.

SOMONTANO

Sortim de Catalunya i ens dirigim cap a Osca. Allà, en mig de les muntanyes dels Pirineus, es troba la D.O. del vi Somontano. Un espai vorejat per naturalesa, viles medievals i racons únics plens d’encant. Podràs aprofitar per visitar els canons i barrancs del Parc Natural de la Serra. Un lloc ideal per als més aventurers. Els seus vins destaquen per un sabor pur amb molta personalitat. Gaudeix amb un maridatge de vins i gastronomia típica de la zona.

LA RIOJA

Deixem enrere Osca i ens endinsem a la Rioja, reconeguda com la primera D.O. d’Espanya, un territori marcat per la tradició vinícola, d’on han sortit els millors vins. Pels seus camins podem gaudir de llargues caminades o bé d’un bon passeig en bicicleta. Un paisatge canviant i de postal en el qual podràs prendre’t una copa observant les imponents esglésies barroques. Els seus vins blancs, rosats i negres es consumeixen a més de 130 països de tot el món.

RIBERA DEL DUERO

Sortim de la Rioja i ens posem en ruta cap a les proximitats del riu Duero. Turons i valls dibuixen el paisatge de la D.O. Ribera del Duero, que ens ofereix vins principalment negres, tot i que també rosats. A l’estiu aconseguim l’equilibri perfecte de maduració del fruit que permet obtenir excel·lents resultats a la tardor, el moment de la verema. Podràs aprofitar per fer una passejada pels turons de Peñaranda de Duero i observar la bellesa de les vinyes. També, aquells que ho desitgin podran gaudir de les Festes Patronals en honor a Nuestra Señora de las Viñas, a principis de setembre.

REQUISITS PERQUÈ UN VI OBTINGUI LA DENOMINACIÓ D’ORIGEN (D.O):

1. Ha d’haver estat elaborat a la regió amb raïm procedent exclusivament d’aquella zona.
2. Ha de tenir unes característiques i una qualitat que només és possible pel medi geogràfic en  què es troba.
3. Ha de gaudir d’un elevat prestigi pel seu origen en el mercat.
4. Per obtenir la D.O. han de passar com a mínim cinc anys des que es va reconèixer el vi com  a producte de la zona.

Aquí acaba el nostre recorregut per algunes de les Denominacions d’Origen del vi de les més de 70 que hi ha per tota Espanya.

Apropa’t a les nostres botigues Condis, tasta alguns dels nostres vins de selecció i viatja a través del seu sabor!

]]> https://condislife.com/ca/2026/05/07/enoturisme-el-plaer-de-les-rutes-del-vi-2/feed/ 0 https://condislife.com/ca/2026/04/01/com-organitzar-la-teva-nevera/ https://condislife.com/ca/2026/04/01/com-organitzar-la-teva-nevera/#comments Wed, 01 Apr 2026 09:06:05 +0000 https://condislife.com/?p=23011 Cada zona de la nevera té unes particularitats molt específiques de temperatura que permeten emmagatzemar els aliments segons les seves necessitats de fred, perquè es conservin millor. La bona organització en la teva nevera és vital perquè la temperatura es distribueixi equitativament i no hi hagi zones que estiguin més fredes que unes altres. Distribució d’aliments A la part […]]]>

Cada zona de la nevera té unes particularitats molt específiques de temperatura que permeten emmagatzemar els aliments segons les seves necessitats de fred, perquè es conservin millor. La bona organització en la teva nevera és vital perquè la temperatura es distribueixi equitativament i no hi hagi zones que estiguin més fredes que unes altres. 

Distribució d’aliments 

A la part superior s’han de col·locar els aliments més frescos, com els làctics (llet, iogurt, formatge, mantega, etc.). A la porta, aconsellem especialment col·locar els amaniments, les conserves, les melmelades i les begudes que estiguin obertes: es conservaran més temps i no hi haurà problema pels canvis de temperatura que es donen cada cop que s’obre la nevera.

A la part més baixa de la nevera s’han de col·locar la carn, el peix, la carn freda i els embotits. Sempre és millor que estiguin en un recipient amb tapa, per evitar que els líquids es vessin. 

Als calaixos inferiors s’han de disposar les fruites i verdures, en el cas que el congelador estigui en la part superior de la nevera, perquè en cas contrari, els vegetals de fulla verda es poden cremar fàcilment pel fred. 

No sobrecarregar

A més de distribuir bé els aliments, no cal sobrecarregar els prestatges de la nevera d’una manera desequilibrada, ja que això limitarà la circulació de l’aire fred i es distribuirà de forma desigual, podent afectar la conservació del menjar. 

Neteja mensual

Un altre consell és netejar bé la nevera per temes de seguretat alimentària i eficiència energètica. L’ideal seria fer-ho mensualment. Per a això, retira tot el que hi ha dins, incloent els calaixos i prestatges, i no t’oblidis de desendollar-la del corrent.

A vegades ens oblidem d’un gran aliat que millora la nostra salut i receptes, el peix fresc! Existeixen molts tipus de peix però en aquesta ocasió ens centrarem en els beneficis i avantatges culinaris del peix blanc.

Els peixos blancs frescos que trobaràs normalment a la peixateria són:

• Bacallà
• Lluç
• Orada o Daurada
• Llenguado
• Llucet
• Gall
• Rèmol
• Rap
• Caçó

Beneficis del peix blanc importants per a la teva salut

-       El peix blanc és una font de proteïnes d’alta qualitat.

-       Conté poques calories, només un 2% de greix!

-       Aporta vitamines del grup B, i és molt ric en B12!

-       El bacallà, rap o rèmol són rics en fòsfor necessari per a les dents i ossos.

-       Entre els minerals que aporta trobem el ferro i el calci.

-       És fàcil de digerir i és ideal per a nens o malalts de gastroenteritis.

Són tants els seus beneficis per a la nostra salut que els nutricionistes recomanen que consumim peix entre 2 i 4 vegades per setmana. I cops 2 haurien de ser de peix blanc. Ara que ja tens la informació, no estaràs tant peix a l’hora de preparar els teus menús.

3 maneres de cuinar amb èxit el peix blanc

La suavitat del peix blanc admet diferents tècniques i molíssims aliments que combinen a la perfecció. No t’avorriràs d’ell, creu-nos. Aquí t’aconsellem algunes tècniques o maneres de cuinar el peix blanc:

Llegums i peix blanc, la parella ideal

Com ens agraden els potatges i els guisats! I a tu, t’agrada el xup-xup de tota la vida? Cada vegada hi ha més adeptes als plats de cullera pel seu sabor i perquè permet moltes variacions. Si ets un d’ells, t’aconsellem que provis uns cigrons amb espinacs i bacallà o un guisat mariner de rap amb llenties. Els peixos en salsa acompanyats de llegums aporten proteïna animal i vegetal, a més són una gran font de ferro i vitamines. Un 2×1!

Quins peixos blancs són els millors per fer al forn?

No tots els peixos blancs queden bé al forn. Amb lo fàcils que són de cuinar! Els que sí que queden boníssims són:

-       El Llobarro a la sal.

-       El Lluç amb ceba i patates forneres.

-       L´Orada amb rodanxes de llimona a cada llom.

El secret per a un peix a la planxa 10

Aquests són els passos per aconseguir un peix a la planxa que no s’enganxi. No és difícil:

1-    Comprova que la paella està en bones condicions.

2-    Posa la paella a foc alt sense oli.

3-    Quan la paella estigui calenta afegeix l’oli.

4-    Col·loca el peix pel costat de la pell a foc alt.

5-    Quan la pell ja està daurada, dóna-li la volta i baixa el foc.

6-    Quan ja estigui fet, retira-ho sense donar-li més voltes.

El peix blanc és un dels protagonistes estrella de la nostra tradició culinària. I no ha de perdre’s! A més és molt generós perquè permet diferents tècniques i beneficis per a la nostra salut. Tan important per sentir-nos bé i gaudir menjant!

A qui no li ve de gust organitzar una calçotada? En aquest moment tan atípic toca reinventar els plans i adaptar-los a la situació. Però, com podem traslladar les calçotades a la nostra llar? Continua llegint!

Els calçots són un dels productes estrella de la gastronomia catalana. Es fan a la brasa i es mengen amb les mans, això sí, després de dinar hauràs de rentar-te-les! Si a casa no tens una barbacoa, no et preocupis, hi ha altres maneres de fer-los.

Gaudir d’una calçotada a casa…

• Calçots al forn! El primer pas serà treure les arrels i la primera capa de la pell dels calçots. Després els posem en una safata i els deixem al forn durant 15 minuts a 200 graus.
• La salsa i els calçots van de la mà! Aquesta salsa és imprescindible i molt addictiva. Per fer-la necessitem: 1 nyora (o pebrot de romesco), 4 tomàquets madurs, 1 cap d’all, 100 ml d’oli d’oliva, 150 g d’ametlles i 1 llesca de pa dur. Deixem la nyora en remull la nit anterior a l’elaboració. Comencem escalivant al forn durant 30-40 minuts els tomàquets i l’all. Mentrestant, separarem la polpa de la nyora i la posarem en el morter on també afegirem el pa i les ametlles. Quan els tomàquets i l’all estiguin escalivats, els hi retirem la pell i els fiquem en el morter juntament amb 50 g d’oli. Triturem tota la barreja i anem afegint oli fins a aconseguir la textura desitjada. Si vols una opció més ràpida però igual de deliciosa, prova les salses de calçots o romesco de la nostra marca HC Premium.

• Una altra de les coses que acompanya les calçotades és el pa amb tomàquet. Podem utilitzar llesques de pa de pagès, les posem al forn fins que estiguin torrades. Després untem el tomàquet i afegim oli per damunt. Si t’encanta la salsa dels calçots, unta-la en el pa!

Més enllà de la calçotada…

• Si han sobrat calçots, els podem arrebossar amb ou i pa ratllat i després fregir-los. En un tres i no res farem un deliciós aperitiu!
• Truita de calçots: Necessitem 4 ous, 6 calçots, oli d’oliva i sal. Netegem i saltegem els calçots fins que estiguin tendres. Paral·lelament batem els ous i afegim un polsim de sal. Quan estiguin els calçots, els barregem amb els ous. Ja podem fer la truita!

Els calçots s’acostumen a menjar sols, però també els podem utilitzar per fer cremes, sofregits o truites. Aquest any hem buscat una alternativa per gaudir dels calçots a casa!

Tots sabem amb força exactitud què són les vitamines i els minerals. Però quan llegim sobre nutrició, ens trobem sovint amb altres termes menys populars, com quercetina, flavonoides, betacarotens, licopè, triptòfan… i alguns més. T’oferim una mini enciclopèdia nutricional on t’expliquem què són exactament i què aporten a la nostra salut aquests elements.

Aminoàcids

Són mol·lècules orgàniques compostes per nitrogen, carboni, oxigen i hidrogen, que fan part de les proteïnes. Gràcies al procés digestiu, travessen el filtre de l’intestí i arriben a la sang, on juguen un paper clau en gairebé tots els processos biològics.

Triptòfan

Es tracta d’un aminoàcid essencial que forma part del codi genètic i que es troba present als aliments rics en proteïnes com la carn, els lactis i els ous. Aquest component és fonamental per a alliberar la serotonina, un neurotransmissor involucrat en la regulació de la son i del plaer.

Antioxidants

Són substàncies que protegeixen les cèl·lules de l’estrès oxidatiu. És a dir, del deteriorament que produeix l’oxigen en reaccionar amb la glucosa (sucre) per produir energia.

Flavonoides

Són compostos químics que exerceixen una acció protectora antioxidant en l’organisme, al mateix temps que actuen com a antiinflamatoris i afavoreixen la salut del sistema circulatori. Es troben a les fruites, verdures, vi negre i el te.

Bioflavonoides

Són substàncies vegetals que presenten una gran part dels colorants vegetals grocs, vermells i blaus. Els més potents acostumen a trobar-se a les fruites, especialment les cítriques, i verdures dolces, ja que els sucres contribueixen a la seva absorció. Aquestes substàncies actuen com a antioxidants i milloren l’absorció de la vitamina C. Un dels més coneguts és la quercetina.

Quercetina

Com hem dit, aquesta substància és un tipus de bioflavonoide. Es troba en altes concentracions tant a fruites com a verdures, especialment a la ceba. És el flavonoide més  habitual a la dieta humana. Reforça la salut de les artèries i col·labora en la fluïdesa sanguínia. També és molt  beneficiosa per a les persones diabètiques, ja que protegeix les cèl·lules dels ronyons del dany que es produeix amb l’excés de sucre a la sang.

Enzim

És una molècula orgànica capaç d’accelerar o provocar processos químics sense patir alteracions. Es forma i actua a l’organisme.

Bromelina

Es tracta d’un enzim que facilita l’assimilació dels aminoàcids a l’organisme, la qual cosa ajuda a descompondre les proteïnes per facilitar la seva digestió. Aquest enzim és molt present a la pinya i li atorga excel·lents propietats depuratives. També és l’encarregada d’accelerar la restauració de teixits cel·lulars.

Betacarotè

Pigment del grup dels carotenoides que pot ser vermell, ataronjat o groc, i que influeix en el color d’aliments como la maduixa, la pastanaga o els albercocs. Els carotenoides són substàncies antioxidants que es transformen en vitamina A, a mesura que l’organisme la necessita.

Licopè

Carotenoide antioxidant que es dona de forma natural en alguns aliments como les verdures i hortalisses, especialment el tomàquet, que deu el seu color vermell a aquest compost químic. Ajuda a prevenir les malalties del cor i altres mals degeneratius, ja que  protegeix les cèl·lules de l’estrès oxidatiu i regula el cicle cel·lular. Els seus beneficis s’accentuen quan es consumeixen els aliments cuinats o en conserva.

“Si et fa mal la panxa, pren una camamilla”. Les àvies són sàvies i coneixen els secrets de la natura per curar molèsties. En el post d’avui us expliquem els beneficis d’algunes plantes medicinals que poden prendre’s com a infusió.

Camamilla

És conegut que una infusió de camamilla pot ajudar-nos a fer més fàcils les digestions pesades. Però a més de tenir propietats digestives, és antiespasmòdica, ajuda a expulsar gasos i protegeix i repara la membrana gàstrica. També pot ajudar-nos a evitar les nàusees i vòmits. Curiosament, les infusions més carregades del normal poden produir el vòmit, per la qual cosa resulta interessant en casos d’ingesta d’un producte tòxic. La camamilla també és antiinflamatòria, lleugerament sedant, diürètica, redueix el colesterol i la sinusitis. A més, si apliques la infusió com a mascareta facial, ajuda a eliminar l’acné!

Te verd

Es tracta de la forma de te amb més propietats antioxidants, per la qual cosa resulta molt útil per prevenir malalties relacionades amb l’envelliment i l’estrès oxidatiu. Al mateix temps, estudis han descobert que, gràcies a alguns dels seus components, aquesta beguda té qualitats anticancerígenes. El te verd és una alternativa estimulant millor que el cafè, ja que tot i que conté cafeïna (o teïna), gràcies als seus antioxidants compensa els efectes estressants de la mateixa. Aquesta beguda també té propietats diürètiques i aprimants, que us ajudaran a eliminar toxines i activar el vostre metabolisme.

Til·la

Es tracta d’una planta que ajuda a tractar problemes d’origen nerviós, com l’insomni, l’estrès, nervis a la boca de l’estomac, etc. gràcies a la seva capacitat sedant. També és antiespasmòdica, per la qual cosa una infusió de til·la pot utilitzar-se com a relaxant muscular. La til·la augmenta la sudoració, característica que pot ser útil per tractar certes malalties de l’aparell respiratori, refredats, grip, asma, així com per baixar la febre. Si pateixes algun dolor, una infusió d’aquesta planta pot ser un bon analgèsic. Un altre dels seus beneficis és que resulta un excel·lent antibiòtic natural degut a les seves propietats antivíriques i antibacterianes.

Romaní

“L’esperit del romaní, el dolor fa fugir” és una dita popular que té origen en les nombroses propietats d’aquesta planta. El romaní és ric en àcid uròlic,  cosa que l’atorga propietats hepàtiques (ajuda al nostre fetge), antioxidants, antidiabètiques (redueix el sucre a la sang) i redueix el colesterol. Al mateix temps, és una planta molt beneficiosa per l’aparell digestiu, ja que l’estimula i protegeix, la circulació sanguínia i per combatre les malalties respiratòries. Per si això no fos suficient, una infusió d’aquesta planta també pot ajudar a alleujar els dolors menstruals. Ho té tot!

Te de flor de saüc

És important destacar que si voleu preparar una infusió de saüc, ho feu únicament amb les flors, ja que l’escorça i les fulles d’aquest arbre són tòxiques per al consum. La infusió de saüc destaca per ser beneficiosa per tractar afeccions de tipus respiratori com tos, grip, refredats, bronquitis o angines. Una altra qualitat que posseeix aquesta planta és la diürètica; ens ajuda a depurar el nostre organisme, a eliminar toxines i prevenir afeccions renals o combatre la retenció de líquids. També resulta útil contra l’insomni, la migranya, els mals de cap o les inflamacions, ja que és antiinflamatori, antiespasmòdic i antisèptic.

Aquestes són algunes de les plantes medicinals que existeixen, però podeu trobar-ne moltíssimes més. En certs casos, convé que consulteu al vostre metge sobre les possibles contraindicacions d’algunes plantes. A cuidar-se!

Saps què és la massa mare? És l’ingredient fonamental del pa. La massa mare natural és un ferment composat de farina i aigua que no conté cap mena de llevat afegit. A la mateixa farina hi ha multitud de llevats i bacteris que provoquen la fermentació de les masses de manera espontània.

Tipus de massa mare

Existeixen moltes variants de la massa mare, ja sigui a la seva preparació com en la seva composició.

Es poden afegir ingredients per a enriquir-la i donar-li matisos de sabor, com la mel, o fruites com les pomes o les panses.

També dependrà del tipus de farines amb les quals després s’elaborarà el pa, ja que a l’actualitat no només s’utilitza la clàssica farina de blat, sinó que ja cada cop més s’utilitzen farines de sègol, de quinoa, espelta o blat de moro, entre d’altres.

En el cas de utilitzar farines lliures de gluten s’ha demostrat que la massa mare produïda a partir d’aquestes farines, com les de blat de moro, arròs, fajol, etc., conté noves soques de Lactobacillus i llevats que no es troben a les masses tradicionals amb gluten. La seva utilització a pans lliures de gluten, en substitució dels llevats comercialitzats, aconsegueix un producte final de major qualitat ja sigui del punt de vista nutricional com funcional, i redueix la necessitat d’afegir-hi additius, com hidrocoloides, enzimes o conservants químics.

Procés

La massa mare s’origina a través d’una barreja de farina i aigua en la qual hi participen llevats i bacteris naturalment presents en l’ambient. Els bacteris són els responsables de la fermentació làctia, mentre que els llevats són els facilitadors de la fermentació alcohòlica. La proporció d’ambdues aporta diferents matisos aromàtics i gustatius.

Durant uns dies es va refredant aquesta combinació de farina i aigua a una temperatura específica per generar la fermentació tant dels llevats com dels bacteris. L’objectiu és que la massa mare fermenti suficientment bé com per contribuir a que després preparem amb ella un pa de màxima qualitat.

L’ús de massa mare requereix professionalitat, coneixement i molta disciplina. A més, perquè aquesta matèria primera es pugui replicar, hem d’assegurar la feina amb mètodes de producció fiables i seguint un estricte control de qualitat.

La massa mare es pot conservar en estat líquid o com a un tros de massa. Cada cop que el flequer vulgui utilitzar-la, haurà d’afegir-hi més aigua i farina. Si es fa servir tots els dies, o de manera constant, es pot mantenir a temperatura ambient, del contrari és recomanable que es refrigeri.

Beneficis

Un pa elaborat amb massa mare és diferent al que és elaborat amb llevat premsat. Els beneficis i característiques d’un pa elaborat amb massa mare són múltiples.

• Major vida útil. Aquest tipus de pans presenten una major conservació en òptim estat, gràcies a la major acidesa present a la massa, cosa que es tradueix en més temps per a consumir-los.
• Millors qualitats organolèptiques. La massa mare aporta al pa una molla més cremosa, potencia el seu aroma i sabor, i tornem a obtenir un pa amb essència.
• Digestibilitat i assimilació del pa. El pa de massa mare és més digerible ja que conté molècules més simples, que faciliten la tasca de l’aparell digestiu. A més mitiga l’acció d’alguns anti-nutrients que es troben en el pa; aquests són els responsables de que el nostre organisme no pugui absorbir-ne el ferro, el zinc i el magnesi. Els lactobacils presents en el pa de massa mare possibiliten aquesta absorció. Neutralitza alguns dels components del gluten que ataquen als celíacs. Això no significa que les persones intolerants al gluten puguin consumir sense problema pa de massa mare; però sí poden tolerar-lo en molts casos.
• Majors propietats nutricionals. Aquest tipus de pa conté més aminoàcids com lisina, folats, i minerals com el zinc, el ferro i el magnesi.
• Presenten un menor índex glucèmic. Una dada molt important per a les persones diabètiques, que podran consumir-lo amb més tranquil·litat. Tant és així, que els pans blancs elaborats amb massa mare presenten un índex glucèmic menor que els pans integrals (de per si més baixos) elaborats industrialment.

Al teu Condis de confiança podràs trobar pans elaborats amb massa mare.

Quantes vegades t’ha sobrat menjar i l’has acabat llençant? Canviant alguns hàbits i amb bones pràctiques d’aprofitament dels aliments, pots reduir el balafiament. Només has de seguir aquests senzills consells!

Fes una llista prèvia del que necessites

Comprova els aliments que tens a la teva llar, i tria els productes segons les necessitats d’aquest. És necessari comprovar l’estat dels aliments que tens a casa, abans de planificar la compra, tant de productes frescos com amb data de caducitat. Planifica els menús diaris o setmanals tenint en compte el nombre de persones.

Conserva i emmagatzema els aliments correctament

És important conèixer quins aliments es deterioren abans i consumir-los en perfectes condicions. També és fonamental emmagatzemar-los i conservar-los com cal. Para esment a les instruccions de conservació dels productes.

No et desfacis de les sobres!

Si no es menja tot el que s’ha preparat, congela-ho per a gastar-ho més endavant o utilitza aquestes sobres com a ingredient d’un altre menjar. Utilitzar les sobres per a preparar els menjars és una forma intel·ligent de consumir tot el que es compra.

Comparteix allò que no gastis

Si saps que no gastaràs algun tipus d’aliment i es farà malbé dóna’l, d’aquesta manera no es malgastés. Per exemple, mitjançant aplicacions o associacions de veïns pots informar-te de com fer arribar aquests excedents.

Depèn de nosaltres canviar els nostres costums perquè no malgastar aliments. Petits canvis en els nostres costums quotidians poden tenir una enorme repercussió mundial.

És el moment més esperat. El teu bebè deixa de prendre el biberó per a començar a menjar aliments complementaris, però quins aliments són els adequats? Com s’han de cuinar? Existeixen molts dubtes al voltant de l’alimentació complementària. Relaxa’t, al principi a banda d’aliments també necessitaràs molta paciència i l’escombra a mà.

El Baby Led Weaning (BLW) és el principi de l’alimentació complementària que consisteix en aliments sencers amb la mida i la forma adequades perquè sigui el propi bebè el que agafi l’aliment i se l’emporti a la boca.

Farinetes o trossets?

Els 6 mesos d’un bebè són un punt i apart. Ara ja s’asseu i pot començar a menjar una mica més igual que tu. En aquest moment descobriràs si s’uneix a l’equip de les farinetes o a l’equip dels trossets (o si serà fan dels dos equips alhora!).

Aliments ideals pel BLW

Abans de donar-li aliments a la babalà, llegeix amb atenció. Cal començar amb aliments que et donin confiança i, sobretot, que estiguin cuits i ben tovets. Els trossos han de ser grans i allargats perquè els pugui agafar amb la seva mà (la mida de dit índex seria una mesura correcta). Cada nou aliment ha de menjar-se durant 3-5 dies, al matí o al migdia, i així comprovar si l’accepta.

I recorda aquest mantra, si tu el pots aixafar amb els teus dits, el teu bebè ho podrà “mastegar” amb les seves genives.

El primer aliment que es recomana és la poma, però mai crua! Pots rostir-la al forn o bullir-la. Després, durant uns altres 3-5 dies afegeix la pera madura, a continuació el plàtan i així successivament.

I ja pot menjar carn? Sí, carns magres com el pollastre, el gall dindi o el conill. I aquí hauràs de treure la teva versió més cuinetes i preparar, per exemple, petites hamburgueses casolanes, mandonguilles casolanes, croquetes casolanes al vapor o al forn. La clau perquè se les mengi és que estiguin ben tovetes!

La sang blava sí que importa en el món marí. I si no que li ho expliquin al marisc i al peix blau, aliments que no han d’introduir-se fins als 18 i 12 mesos respectivament. En canvi el peix blanc és ideal, tant bullit com a la planxa. Però sobretot agafa una lupa i que no se t’escapi ni una espina!

La pasta també té el seu truc. Et recomanem bullir-la fins que estigui tova; oblida’t del concepte al dente per al teu bebè. Al principi és millor tallar els espaguetis a trossets i el macarrons hauran de ser grans perquè els pugui agafar amb les mans. Un rajolí d’oli (AOVE) serà suficient per a amanir-ho, o fins i tot afegeix-li orenga i més endavant un sofregit de tomàquet. Segur que li agradarà! La pasta és per tutti, fins hi tot per als més petits!

Recorda, s’ha de cuinar amb poca sal durant el primer any. I gens de sucre! Avisa’t quedes!

Si tens qualsevol dubte consulta amb un professional, com el teu pediatra o un assessor en BLW, perquè tu no ets el genet solitari i aquesta aventura no està lliure d’obstacles. I sobretot, quan el terra s’ompli de trossos de menjar i la roba del bebè plena de taques, respira profund…tot es pot rentar!