AVUI MENGEM MONA DE PASQUA
Que el més extraordinari de la Setmana Santa són les mones de Pasqua és tan cert com que el sol ha sortit! Gaudir-ne és una tradició que no s’ha perdut mai. Els més petits de la casa encara no en són conscients del significat, però veuen de bon ull aquelles figuretes de xocolata.
Quin és l’origen d’aquesta delíciadolça? Per què es menja per Pasqua? Qui les regalava? Coneixerem les curiositats d’aquesta tradició tan nostra.
Origen de la mona de Pasqua tradicional
La mona de Pasqua, elaborada amb una massa dolça i guarnida amb un ou, és un dolç molt típic de moltes cultures. El seu naixement ens porta a festes de l’antiga Grècia, dels celtes i dels colonitzadors romans.
Però quin és el significat d’aquest costum? La mona és una de les tradicions més antigues de les celebracions de Setmana Santa. Representa la fi de la Quaresma i, per tant, la fi de l’abstinència que deixem enrere.
Els antics cristians tenien el costum de beneir els ous que havien estat recol·lectant —no en podien menjar per Quaresma— des del Dimecres de Cendra. Coincidint amb l’arribada de la primavera, aquests ous significaven el començament de la vida i els regalaven als éssers estimats el dia de Pasqua.
Tradicionalment, era un tortell circular d’una massa semblant a la del pa. Es feia a partir de farina, ou i sucre, amb els ous durs al damunt. Amb el pas del temps, va començar a estendre’s la tradició que els forners i pastissers elaboressin un dolç de brioix coronat amb ous.
Però per què s’anomena mona?
Això sí, l’origen del nom mona és bastant confús; tanmateix, la teoria més estesa ens porta al món àrab: el terme prové de la munna o mouna, una paraula que significa “provisió de la boca” o “present”. Aquest present en forma de dolç era un tribut que els musulmans pagaven als senyors per l’arrendament de les terres.
Una altra teoria diu que el mot mona procedeix del terme llatí munda, un pa decorat que els romans oferien a la deessa de l’agricultura, Ceres, a l’inici de la primavera per agrair-li el renaixement de la vida.
El costum es podria haver estès per Roma, on aquest regal en forma de coca hauria pres el nom de monus, terme que podria explicar el nom actual.
Conservant les tradicions
Gairebé tothom està d’acord que aquesta tradició d’origen pagà va ser assimilada pel cristianisme, com moltes altres. Els primers registres de la mona de Pasqua són del segle XV, tot i que molts historiadors diuen que, probablement, és encara més antiga.
Al segle XVIII va començar la tradició segons la qual el padrí o bé l’avi tenien l’obligació de regalar-la al fillol i als nets, respectivament. El costum deia que havia de tenir tants ous com anys tingués el nen o la nena que la rebés, fins als dotze anys com a màxim. Segons la tradició, la mona havia de regalar-la el padrí Diumenge de Pasqua després de la missa. El ritual de la mona era com la renovació anual del compromís del padrí amb el fillol o la fillola. El Dilluns de Pasqua —actualment també anomenat “dia de la mona”—, la tradició era reunir-se diferents famílies o grups d’amics per menjar-se la mona plegats.
Ara bé, no va ser fins al segle XIX que es va associar la mona amb la deliciosa xocolata. És en aquell moment que la forma tradicional de la mona va començar a canviar. Així, els ous durs que la coronaven van ser substituïts per ous i figures de xocolata. A partir d’aquí, la mona comença a rebre formes i ingredients cada cop més elaborats. Avui dia, les mones de Pasqua es guarneixen amb plomalls de colors diferents, fruita confitada, figures de xocolata i ous de Pasqua.
Les varietats de la nostra mona
Al segle XIX van començar a elaborar ous a base de xocolata a les pastisseries de França, Itàlia i Alemanya. Però és a Espanya on va arrelar aquest costum enllaçat de la Quaresma i la Setmana Santa.
Tot i que es consumeix a tot el territori, s’ha convertit en un element típic de la pastisseria a Catalunya, la Comunitat Valenciana i Múrcia. Sens dubte, és la zona de Llevant la que més ha desenvolupat el costum de la mona de Pasqua.
A Catalunya i Balears, ha evolucionat de tal manera que en l’actualitat la xocolata n’és l’ingredient principal. L’ou dur de Pasqua ha quedat en segon terme i s’ha reemplaçat per figures de xocolata que canvien amb la tendència de cada any. La majoria de les mones es fan amb els personatges infantils preferits dels nens o amb els famosos que segueixen els adults.
A la Comunitat Valenciana i Múrcia, en canvi, existeixen diferents varietats de mona: la tradicional es consumeix a les festes de Pasqua i la que es pren tot l’any es coneix com a pan quemado o toña. Aquesta mona es menja acompanyada de llonganissa. És tradició que l’ou dur que conté s’esclafi al front de la persona estimada o de qui te l’ha regalada… Així que ves amb compte!
Com és lògic, la preparació de la mona de Pasqua té la seva pròpia versió a les altres regions del país: el rosco de Pasqua a Galícia, el hornazo a Jaén i la bolla a Astúries.
La mona és una de les tradicions i dels costums més antics de les celebracions de Setmana Santa. La reina de la tradició és, sens dubte, la mona de brioix, però ara n’hi ha de moltes formes i sabors… Quina t’agrada més? No t’oblidis de la de xocolata!
