El debat de si el tomàquet és una fruita o una hortalissa es remunta a temps immemorials. Independentment de la seva categoria, aquest aliment presenta nombroses varietats, preparacions i propietats beneficioses per a la salut. T’expliquem tot el que has de saber per dominar la matèria tomaquera.

Origen

El tomàquet és, botànicament parlant, una fruita nativa de Amèrica del Sud, l’ús de la qual es remunta a la civilització asteca (actual Mèxic) fa uns 2.500 anys. Actualment, el tomàquet es cultiva arreu del món, especialment a zones càlides, humides i molt lluminoses, condicions necessàries per al creixement de la planta i per obtenir un fruit de la millor qualitat. D’aquesta manera, països com Espanya o Itàlia se situa entre els 10 països principals en cultiu de tomàquet.

Ver esta publicación en Instagram

????¡Menudos frescos son nuestros tomates!???????? ¿Sabías que deben su color rojo a su contenido en licopeno y que existen más de 10.000 variedades de este alimento????? ????¡Descúbrelo todo en nuestro link in bio! . . #condis #condislife #tomate #TanFrescosQueEnamoran #frescos #freshfood #rojo

Una publicación compartida de Supermercados Condis (@condislife_) el 4 Jul, 2019 a las 8:21 PDT

Varietats

Es calcula que existeixen més de 10.000 varietats de tomàquet, però al nostre país predomina el consum de 12 d’elles:

• Raf: una varietat típicament produïda a Almeria que té un sabor més dolç que altres tomàquets, de forma irregular, aplatada i ovalada. Aquesta varietat de tomàquets queden de luxe frescos a amanides o en conserva.
• Cherry: és un tomàquet de mida mini, que rep el seu nom de la seva similitud amb les cireres. És utilitzat típicament en amanides i guarnicions degut a la seva textura cruixent i el seu sabor, i pot trobar-se en color groc, verd o vermell.
• De pera: es tracta d’una varietat gran, amb polpa carnosa i poc àcida, la forma de la qual recorda, com el seu nom indica, a una pera. Es cultiva, sobre tot, a l’Empordà (Catalunya). El seu sabor dolç i aromàtic permet la realització de salses i conserves amb aquest tomàquet un cop està ben madur. També és deliciós a amanides o a la brasa.
• De penjar: es presenta en raïms perquè es pugui penjar i és de color vermell ataronjat. Aquest tomàquet pot conservar-se durant diversos mesos i té una gran quantitat de polpa, per la qual cosa és ideal per untar en pa i per preparar guisats.

• Montserrat o Monterrosa: aquest tomàquet presenta un gran espai al seu interior, per la qual cosa és especialment bo per farcir-lo.
• Rosa de Barbastro: es tracta d’un tomàquet rosat procedent de Barbastro (Osca). És considerat un dels millors tomàquets, presentant una polpa molt carnosa i saborosa, gairebé sense llavors i una pell molt fina. Degut a la seva qualitat i sabor, aquest tomàquet és millor gaudir-lo fresc en una amanida de tomàquet.
• Roma: aquest tomàquet té els fruits petits i allargats i són especialment bons per preparar gaspatxos i salmorejos amb ells.

• Pebrot: aquest tomàquet adquireix el seu nom de la seva similitud amb un pebrot. Es tracta d’un tomàquet allargat, carnós, ple de polpa però amb poc suc.
• Cor de bou: de gran mida, pell fina i un color intens i brillant que varia del vermell al taronja. Té un gust dolç i polpa molt sucosa. Se sol utilitzar per farcir-lo, encara que també s’utilitza en salses, amanides o marinats.
• Feo de Tudela: es tracta d’un tomàquet d’un intens color vermell, pell fina i una textura sucosa i gran sabor. Té un toc més àcid que altres varietats.
• Jack: una varietat cultivada típicament a les hortes de la Cornisa Cantàbrica, amb una pell fina i un interior polpós. És perfecte per a un consum filetejat en amanida o amb formatge.
• Kumato: es considera un tomàquet gourmet, especialment idoni per a amanides degut al seu sabor i suc. El seu color és una barreja entre verd i vermell molt foscos, gairebé negres.

Propietats

Els tomàquets posseeixen una gran quantitat de licopè que, com vam explicar al nostre Diccionari de Termes (I), es tracta d’un antioxidant que li dóna el color vermell als aliments i que ajuda a prevenir les malalties cardiovasculars i altres mals degeneratius ja que protegeix les nostres cèl·lules de l’estrès oxidatiu.

Aquesta fruita/hortalissa també és rica en vitamines A, C i E, a més de vitamines del grup B, com la vitamina B1 i B6 i l’àcid fòlic. Totes elles prevenen l’envelliment cel·lular i beneficien el sistema nerviós, al mateix temps que afavoreixen l’obtenció d’energia dels aliments. També aporta minerals com potassi, fòsfor, magnesi o ferro.

Si tens un hort urbà, recorda que la primavera és un dels moments claus del calendari anual per plantar i fer cures especials. I si no tens encara un, t’animem que et sumis a aquesta tendència de vida sostenible.

Encara que sembli increïble, no cal disposar de grans espais per crear un petit hort, qualsevol part de la casa serveix: la terrassa, el jardí, el balcó o fins i tot  un gran finestral. Però el més important és recordar que sense sol no hi ha hort, així que disposar de llum directa en qualsevol d’aquests llocs és imprescindible.

Errors que no has de cometre

Abans que et posis mans a l’obra, uns petits consells perquè el teu hort sigui gran i saludable són sempre de gran utilitat. Evita sembrar la planta molt profund, amuntegar massa terra, utilitzar molt fertilitzant, regar en excés o oblidar-te de fer-ho.

Què sembrar a la primavera

La primavera és l’estació perfecta per plantar el que sempre has volgut, i el tomàquet és una de les plantes estrella per a aquest moment, encara que requereix de bastants cures i dedicació. Cal sembrar-lo en almàixera, a l’interior d’un hivernacle o en alguna zona dins de la teva pròpia casa.

Cal remarcar també que la tomaquera necessita tenir les arrels calents, per la qual cosa cal arrencar-li les fulles inferiors i fer que la planta creixi alçada perquè el sol doni directament sobre la terra que cobreix les arrels.

Però si ets gran amant de l’amanida, també estàs de sort: raves, pastanagues, remolatxa, blat de moro, cogombres i fins l’enciam són productes que pots plantar en aquesta estació.

Les espècies denominades hortalisses d’arrel, com seria el cas de la pastanaga, el rave i la remolatxa, han de ser sembrades directament en el terreny definitiu, ja que si es sembren en planter es deformaran les seves arrels. Pel que respecta a l’enciam, és important utilitzar sorra lleugera amb una mica d’abonament. En tractar-se d’un aliment que es consumeix cru, com més fresc estigui molt millor per als nostres paladars.

Aprofitar l’espai

Sigui el que sigui el que decideixis plantar, és important aprofitar l’espai el màxim possible. En unir plantes de creixement vertical, com la pastanaga, amb plantes de creixement horitzontal, com seria l’enciam morat, s’aprofita millor l’espai i no es destorben en el seu creixement.

Així que ja saps, amb totes aquestes indicacions és difícil posar una excusa per no començar a gaudir d’un hort urbà a casa. Podràs obtenir una gran varietat d’hortalisses i fruites, i a un preu realment econòmic. I a més de tot això, es tracta d’una activitat molt enriquidora per compartir amb la família i amics.

No t’ho pensis i passa’t al verd!

Si la teva recepta resulta guanyadora, pots aconseguir un val de compra a Condis per valor de 80€, i la teva proposta pot ser la protagonista del nostre proper clip de cuina a Youtube. Anima’t i Sort!