La carn de la varietat Black Angus de boví és molt valorada arreu del món degut al seu sabor i la seva alta qualitat. Ara podràs trobar-la a les nostres botigues Condislife, llesta perquè la gaudeixis. Vols saber tots els secrets d’aquesta carn? Te’ls expliquem!

Història i origen

Els primers espècimens de boví Aberdeen Angus, conegut popularment com a Black Angus, tenen el seu origen al nord d’Escòcia al segle XVII, concretament a la zona que li dóna nom: Angus. Allà es va seleccionar els millors candidats per a la reproducció d’aquesta nova raça. Posteriorment, la seva criança es va estendre a altres llocs del món, com el continent americà.

La carn que podreu trobar a les nostres botigues procedeix de “Las Piedras”, a l’Uruguai. El bestiar és criat en extenses pastures naturals, amb alimentació lliure d’hormones i potenciadors del creixement, en un entorn que fomenta i vetlla pel benestar de l’animal i la producció sostenible.

Carn sense excés de greix i ‘marbrada’

La carn del Black Angus és considerada de les millors del món a causa de tots els seus atributs i qualitats desitjables. Les característiques específiques d’aquesta raça afavoreixen una carn sense acumulacions excessives de greix i facilitat de terminació, resultant en unes peces vetades o “marbrades”.

Les carns “marbrades” presenten fils de greix entremesclats a dins de la carn, la qual cosa produeix un efecte visual semblant al del marbre, d’aquí el terme. Aquesta característica és el principal factor per determinar la qualitat de la carn, ja que com més marbrat tingui, més tendra, sucosa i saborosa serà.

Com cuinar-la

En una altra entrada del nostre blog, us expliquem com cuinar la vedella de la millor manera segons el tall que vulguem preparar. No obstant, donat l’excel·lència de la carn Black Angus, la millor manera de gaudir plenament del seu sabor és no emmascarant-lo massa amb espècies i coccions agressives. Preparar-la a la planxa amb una mica de sal es el més idoni.

Altres consells per aconseguir un bistec Black Angus perfecte són:

• La carn no ha d’estar freda. Res de cuinar-la en treure-la de la nevera. Perquè la carn es cuini de manera uniforme i quedi sucosa, ha d’estar a temperatura ambient en el moment de començar a cuinar-la.
• La planxa ha d’estar molt calenta. Si la peça que cuines té una mica de greix sobrant, utilitza’l per untar la planxa. En cas de no tenir-ne, una mica d’oli d’oliva serà un bon substitut. L’ideal és col·locar la carn a la planxa just abans d’arribar als 200ºC, temperatura a partir de la qual es comença a cremar.
• Només una volta. Hi ha gent que mareja la carn a la planxa, aconseguint peces seques i sense gràcia. La millor manera d’assegurar que quedi perfecta és, a foc alt, cuinar primer per un costat i després per l’altre. I prou.

Seguint aquests consells bàsics, ens quedarà una peça de Black Angus sucosa i saborosíssima. Ve de gust, oi?

Ja teniu a la vostra disposició les peces d’aquesta exquisida carn a les nostres botigues Condislife, així que no espereu per provar-la! Us hi esperem!

L’arrelada tradició de no menjar carn els divendres de Quaresma, ni tampoc el Dijous ni Divendres Sant, fa que durant aquest període es dispari el consum de peix. Especialment de bacallà. Juntament amb ell, el plat més popular d’aquesta època és el potatge, una olla d’origen molt antic amb espinacs, cigrons, ous durs i bacallà. T’expliquem l’origen d’aquestes tradicions culinàries i algunes de les receptes més típiques.

Quaresma, quaranta dies sense carn

A la cultura catòlica, abans d’arribar la Setmana Santa se celebra la Quaresma, un període de quaranta dies que s’inicia el Dimecres de Cendra. Durant aquest temps, segons la tradició, els creients han de reflexionar sobre l’espiritualitat i allunyar-se d’allò material i carnal. Per tant, s’haurien d’abstenir de menjar carn vermella. Això últim té el seu origen a la creença cristiana que la carn representa el cos de Jesucrist crucificat. A més, antigament, la carn era considerada una riquesa i, per tant, era inadequada durant el període d’austeritat de la Quaresma.

Avui dia, no s’és tan estricte amb aquests preceptes de la religió. Però la tradició segueix influint a la gastronomia.

Bacallà com a substitut

El peix, a causa de l’abstinència de carn, esdevé el protagonista durant aquestes dates. El bacallà, concretament, és el que més s’ha vist lligat a aquesta tradició. Per què?

L’origen es remunta a l’Edat Mitjana, quan l’església va imposar l’abstinència de carn a Espanya, un període en el qual resultava molt complicat aconseguir peix fresc, especialment a les regions d’interior. El bacallà, per la seva resistència als processos de conservació natural com l’assecat o la salaó, es va convertir en el plat estrella de l’època i ha arribat als nostres dies en forma dels plats més típics de Setmana Santa, com els bunyols, la truita o les mandonguilles de bacallà.

Potatges de vigília

Amb motiu de la prohibició, l’enginy popular es va haver de treure de la màniga altres plats nutritius i contundents amb els quals substituir l’energia que aportava la carn. Així va néixer el conegut com a “potatge de vigília”, un plat originat a l’Edat Mitjana que es prepara a base de cigrons, espinacs, ou dur i bacallà.

El plat era molt comú, sobretot, els divendres de Quaresma. Als nostres dies, tenim més opcions de potatges ja que adquirir peix fresc no és un problema. Però si voleu seguir la tradició, el de bacallà és el vostre.

Dolços de Setmana Santa

No podem oblidar-nos de la quantitat de dolços típics d’aquesta època que són tradició en tot el territori, normalment com a petit “premi” a totes les persones que són fidels al dejú de Quaresma dels dimecres i divendres. La resta de dies, els més fidels als dictats de la religió es concedien aquests moments dolços que han arribat als nostres dies i segueixen protagonitzant la Setmana Santa.

Els més típics són els bunyols de vent o de Quaresma, endolcits amb sucre i d’una mida suficient per menjar-los d’una mossegada. També poden estar farcits de crema, nata o xocolata.

Unes altres postres imprescindibles són les llesques amb ou o “torrijas”, que van néixer amb la intenció d’aprofitar el pa dur, que es remulla en llet, es fregeix i es passa per sucre i canyella.

Com veieu, la nostra gastronomia de Quaresma i Setmana Santa està plena d’història. La història queda lluny, però les receptes romanen i les gaudim petits i grans.

Bon profit!

Xerrada on vem explicar quins són els nutrients necessaris, en quins grups d’aliments es troben, com combinar-los i amb quina quantitat els hem de consumir.

Consulta les properes activitats aquí.

Consulta las próximas actividades aquí.