És temps de bacallà, potatges, bunyols de vent i “torrijas”
L’arrelada tradició de no menjar carn els divendres de Quaresma, ni tampoc el Dijous ni Divendres Sant, fa que durant aquest període es dispari el consum de peix. Especialment de bacallà. Juntament amb ell, el plat més popular d’aquesta època és el potatge, una olla d’origen molt antic amb espinacs, cigrons, ous durs i bacallà. T’expliquem l’origen d’aquestes tradicions culinàries i algunes de les receptes més típiques.
Quaresma, quaranta dies sense carn
A la cultura catòlica, abans d’arribar la Setmana Santa se celebra la Quaresma, un període de quaranta dies que s’inicia el Dimecres de Cendra. Durant aquest temps, segons la tradició, els creients han de reflexionar sobre l’espiritualitat i allunyar-se d’allò material i carnal. Per tant, s’haurien d’abstenir de menjar carn vermella. Això últim té el seu origen a la creença cristiana que la carn representa el cos de Jesucrist crucificat. A més, antigament, la carn era considerada una riquesa i, per tant, era inadequada durant el període d’austeritat de la Quaresma.
Avui dia, no s’és tan estricte amb aquests preceptes de la religió. Però la tradició segueix influint a la gastronomia.
Bacallà com a substitut
El peix, a causa de l’abstinència de carn, esdevé el protagonista durant aquestes dates. El bacallà, concretament, és el que més s’ha vist lligat a aquesta tradició. Per què?
L’origen es remunta a l’Edat Mitjana, quan l’església va imposar l’abstinència de carn a Espanya, un període en el qual resultava molt complicat aconseguir peix fresc, especialment a les regions d’interior. El bacallà, per la seva resistència als processos de conservació natural com l’assecat o la salaó, es va convertir en el plat estrella de l’època i ha arribat als nostres dies en forma dels plats més típics de Setmana Santa, com els bunyols, la truita o les mandonguilles de bacallà.
Potatges de vigília
Amb motiu de la prohibició, l’enginy popular es va haver de treure de la màniga altres plats nutritius i contundents amb els quals substituir l’energia que aportava la carn. Així va néixer el conegut com a “potatge de vigília”, un plat originat a l’Edat Mitjana que es prepara a base de cigrons, espinacs, ou dur i bacallà.
El plat era molt comú, sobretot, els divendres de Quaresma. Als nostres dies, tenim més opcions de potatges ja que adquirir peix fresc no és un problema. Però si voleu seguir la tradició, el de bacallà és el vostre.
Dolços de Setmana Santa
No podem oblidar-nos de la quantitat de dolços típics d’aquesta època que són tradició en tot el territori, normalment com a petit “premi” a totes les persones que són fidels al dejú de Quaresma dels dimecres i divendres. La resta de dies, els més fidels als dictats de la religió es concedien aquests moments dolços que han arribat als nostres dies i segueixen protagonitzant la Setmana Santa.
Els més típics són els bunyols de vent o de Quaresma, endolcits amb sucre i d’una mida suficient per menjar-los d’una mossegada. També poden estar farcits de crema, nata o xocolata.
Unes altres postres imprescindibles són les llesques amb ou o “torrijas”, que van néixer amb la intenció d’aprofitar el pa dur, que es remulla en llet, es fregeix i es passa per sucre i canyella.
Com veieu, la nostra gastronomia de Quaresma i Setmana Santa està plena d’història. La història queda lluny, però les receptes romanen i les gaudim petits i grans.
Bon profit!
