Carn de xai: els diferents talls i com cuinar-los

La carn de xai és una de les més apreciades a la nostra gastronomia. És molt versàtil i es pot cuinar tant a la planxa, com al forn o en fantàstics estofats. Es pot gaudir a diari, gràcies a la varietat de talls que podem trobar habitualment al supermercat. I altres peces són ideals per gaudir en ocasions especials. Una carn excepcional per a tots els gustos. T’expliquem com triar-la i treure-li el millor profit.

italy-2102029_1920

Carn de qualitat i com conservar-la

Per començar, hem d’assegurar-nos d’estar comprant una carn de qualitat, és a dir, 100% nacional, per garantir que els nostres plats siguin de luxe.

Com més fresca sigui una peça, més saborosa estarà. Per això, convé que ens fixem en els següents aspectes:

  • Color. La carn de xai té un color rosat, la intensitat del qual depèn de l’edat que tingui l’animal: els més joves són d’un color més pàl·lid. Evita els talls que presentin tons ocres o grisencs, ja que són símptoma d’una carn oxidada.
  • Textura. La millor carn és ferma i llisa. Fuig de carns que semblin “humides” i estiguin toves.
  • Ossos. Si la peça presenta ossos, fixa’t que tinguin talls nets o que estiguin sencers, res d’ossos partits o estellats. A més, si l’interior de l’os té una mica de sang, indica que la carn és fresca.
  • Etiquetatge. Una de les millors maneres de saber la qualitat de la carn és fixar-nos en el seu etiquetatge. Allà trobarem procedència, tipus de xai i informació sobre la seva frescor.

Ja tens la carn perfecta, ara què? Pots conservar-la a la nevera fins a un màxim de dos dies. Si creus que trigaràs més en menjar-la, la millor opció és el congelador.

Els talls

El xai, tot i haver baixat el seu consum a Espanya per la percepció que és car, presenta multitud de talls que encaixen amb un preu assequible i perfectament compatible amb les butxaques més ajustades.

xai

El tall que més et convé dependrà de l’ús que vulguis donar-li. Aquí et presentem els més comuns i les millors maneres de preparar-los:

  • Cuixa. Correspon a les potes del darrere del xai, que poden trobar-se senceres, a filets o desossades. Es tracta d’un tall molt apreciat de l’animal, ja que és tendre i extremadament versàtil en els seus usos culinaris, com rostits, guisats, al forn…
  • Costelles. Són un tall que procedeix de l’especejament de les costelles, una carn amb os molt sucosa. Les més típiques són les “costelles de pal”, considerades categoria extra. És molt típic menjar-les rostides, a la brasa, al forn, a la planxa, estofades o fregides.
  • Costellam “french rack”. Deliciós quan es prepara rostit, aquest tall se situa a la part inferior del llom, on sobresurten les costelles i es “baixa” la carn, donant una forma molt original i exclusiva a la peça.
  • Espatlla. Tall procedent de les potes davanteres, molt saboroses i sucoses. Conté una major porció de greix que altres talls, per la qual cosa la seva carn és tendra i excel·lent per rostir sencera.
  • Pit. És una part molt saborosa del xai que es troba entre el coll i l’espatlla, conservant una porció important del greix. Aquest tall és ideal per fer ragú o estofat.
  • Collarets. Són rodanxes de carn procedent del coll, amb os i no molt gruixudes. Es pot presentar com a rodanxes senceres o mitges rodanxes. Aquesta carn és molt saborosa a causa del greix que presenta, i queda perfecta guisada o a la planxa.

I els nutrients?

Com tota la carn vermella, el xai és una font fantàstica de proteïnes i ferro. A més, també presenta quantitats notables de vitamina B12, que vetlla per la salut del sistema nerviós.

lamp-802048_1920

No obstant, encara que presenti propietats beneficioses, com sempre, és important consumir la carn vermella amb moderació.

Deixa un comentari

He llegit i accepto les condicions legals